Tinc sentiments contradictoris en baixar de l’avió: per una banda el que suposa tornar a enfrontar-se al soroll, la brutícia, les ferums i la misèria que envolta la gran part d’aquest país; per l’altra la de tornar al qual per un llarg període de cinc mesos ha estat el país que m’ha acollit, i per tant la sensació de caminar altre cop per l’entorn salvatge al qual em vaig acostumar. Aquesta tornada ha estat plàcida, les mirades d’ulls foscos que es creuen amb els meus acaben en somriures, i tot flueix a la recerca d’un lloc a on establir-nos per uns dies.
