Deixant les restes d'imperis ancestrals, dàgobes, monestirs i llocs de culte, ens dirigim cap a Kandy, diuen el centre cultural d'aquest país, però per nosaltres un lloc amb un interès ben especial: l'oficina a on renovar la visa per a Índia. Després d'un matí de paperassa i de pagar les taxes oportunes abandonem l'oficina a la que haurem de tornar passats uns deu dies per saber si ens aproven.
Engegats els tràmits i fugint del soroll, decidim posar rumb rapidament cap a "Ella", població situada al ben mig de les muntanyes i de les plantacions de te. Un viatge en un tren de joguina, remuntant cims i admirant a vista d'àliga les valls, anem fent camí, que després de set llargues hores ens porta a destí. Tranquil·litat, vistes, excursions, passejades vespertines, banys en cascades, tapar-se a la nit, bons esmorzars, ... Tot això és el que em ve al cap de l'estada.
La visa ens espera, però abans de tornar, fem parada a Nilambe, un centre de meditació budista. Apartat de tot, ens refugiem en l'observació interior, en dies de meditacions i total silenci. Aprofito per buidar-me, relaxar la matèria grisa, i adonar-me que la majoria de les coses que dic no són de vital importància o quasi m’atreviria a dir que innecessàries.
Kandy. Oficina de gestió de la visa. Entrega de passaport i recollida d'aquest. Els amics indis ens han concedit sis mesos més d'estància al país, i aquesta vegada de forma ininterrompuda. Quin lloc millor per a celebrar-ho que les platges d'aigua càlida i transparent del sud de l'illa?
Altre cop al tren i cap a Mirissa. La idea que un te al cap de Mirissa, després de llegir i escoltar els comentaris dels viatgers és que aquesta població de pescadors te aigües transparents i és tranquil·la. Des del meu punt de vista, això és compleix parcialment, cert és que un es pot submergir a la recerca de peixos de colors i coralls, però tranquil·la del tot no ho és. M’explico: Guest houses i hotelets per tot, i a on no hi ha s’estan aixecant, cadascun d’ells
evidentment amb restaurant, i les platges amb xiringuitos a la sorra que quan ve una onada gran et mulla els peus. Per sort buscant es troba el racó a on la gent no es decideix a anar, per allò de caminar uns minuts i per una estona et pots arribar a pensar que el paradís és teu. Això i un hostel petitó davant d’un rierol, i un jardí, em permet experimentar altres vies de buidar la ment.
Welligama, Hikkaduwa, Galle.. Altres llocs de platges de camí a Colombo mentre els dies corren i s’arriba a la data del vol de tornada a l’Índia.
Sri Lanka, Ceylan, la llàgrima de l’Índia, el país on es conserva el budisme més ancestral... Un lloc que es dedica a l’agricultura com a base econòmica i que està poc o res desenvolupat industrialment. Un país que s’obre al turisme, i potser sense posar gaires limitacions a les formes. Quin grau de culpa tenim els viatgers? Doncs per molt que vulguem no influir la nostra presència i gustos canvia la forma de vida dels nadius i els mostra superficialment altres estils de vida i imatges que no són del tot reals.
Sri Lanka que sembla sempre feliç, però que lluita per deixar enrere els fantasmes de la guerra civil i el Tsunami. Un testimoni per cada cas: un home de quaranta-i-pocs, que amb sis anys va veure com els terroristes assassinaven els seus pares; un jove de vint-i-set que mentre estava a casa, un amic que va passar corrent el va avisar que venia l'onada i ell va pensar que era una broma, sis mesos després va despertar del coma. Però al final somriuen i pensen a oblidar i tirar endavant. Bona sort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario