El desaparegut Regne de Vijayanagar

Des de Goa… cap a on anar? Proper destí? Molta gent parlava de Hampi, un poblat a on hi ha unes runes, molt tranquil. Així que deixant-nos portar per les suggestions ens dirigim cap a aquesta localitat. Ja sota la foscor de la nit, després d’un viatge de més de deu hores entre dos autobusos, arribem a una petita població de no més de tres carrers. Instal·lats, ja sopant, albirem des de la taula el que sembla ser la forma d’un edifici molt alt. La sorpresa me l’emporto quan surto de l’habitació al matí i em trobo amb un edifici imponent que és l’entrada d’un temple. Visitant-lo sembla que estem dins de l’imperi del rei Louie, el de la peli de Walt Disney del “Llibre de la Selva” amb micos inclosos, per tot arreu.

Anar sobre quatre rodes

He conduit a l’Argentina, al Marroc, a Roma, a Nàpols, a Sicília, tots llocs molt caòtics però cap de comparable amb l’Índia. Basicament, aquí es tracta d’avançar. Tant li fa que hi hagi dos carrils i un estigui tancat, ells avancen per l’altre i en creen dos de nous per l’exterior. Al mig potser hi circula una vaca i potser

s’està asfaltant la carretera (com us ho dic m’ha passat!). Finalment es troben dos cotxes de cara a pocs centímetres i darrera d’ells, altres vehicles que han fet el mateix i tots s’aturen.Tot s’atura i comencen les botzines, que solen durar uns quants minuts. De cop, apareixen dos o tres líders que reorganitzen el trànsit amb molta perícia fins que es reobre la circulació. Ningú s’emprenya.

Cap a aires més càlids

Com us explicaria la sensació de passar de dormir amb tres mantes a tombar-se sota un ventilador i ficar-se dins la mosquitera per tal d’evitar que els mosquits t’ataquin. Tot això a uns 30 graus de temperatura. Començava a fer molt fred per allà al Nord, així que vàrem decidir fer una fugida cap al tròpic, pensant que el desembre a la platja sonava força exòtic. I dit i fet, primer anàrem a Delhi i després d’un parell de dies, al

vespre arribàvem a la platja. I és clar, platges tropicals, palmeres, sorra blanca i fina, aigua salada... Instal•lats en un bungalou, confirmarem el que ens havia dit el noi que portava el negoci, que l’aigua estava a uns trenta segons de distancia.