Cap a aires més càlids

Com us explicaria la sensació de passar de dormir amb tres mantes a tombar-se sota un ventilador i ficar-se dins la mosquitera per tal d’evitar que els mosquits t’ataquin. Tot això a uns 30 graus de temperatura. Començava a fer molt fred per allà al Nord, així que vàrem decidir fer una fugida cap al tròpic, pensant que el desembre a la platja sonava força exòtic. I dit i fet, primer anàrem a Delhi i després d’un parell de dies, al

vespre arribàvem a la platja. I és clar, platges tropicals, palmeres, sorra blanca i fina, aigua salada... Instal•lats en un bungalou, confirmarem el que ens havia dit el noi que portava el negoci, que l’aigua estava a uns trenta segons de distancia.

Goa deu  ser l’estat més petit de l’Índia, i un dels més cars si comparem amb els altres.  Una franja estreta que de nord a sud deu fer cap a uns 200 km, així dit a ull. Es diu que la part meridional  és la més tranquil•la, i allà vam anar a petar, a Palolem. El pla diari es pot explicar ràpidament: caminar per la sorra, banyar-se al mar, caminar per la sorra, tombar-se, menjar… descansar. Es curiós aquest concepte, quan hom porta uns mesos de viatge, però dins del viatge també està bé abonar-se a descansar, doncs quan et vas movent vas coneixent, descobrint, investigant de forma que els teus sentits estan sempre en guàrdia, intentant captar tot allò que t’envolta. Doncs així, a la platja i amb una rutina molt suau, els inputs rebuts són menors i el cos minora el ritme sota el sol tropical.

Una visita a Arambol de cinc dies al Nord de Goa per fer un curs de ioga em va permetre entrar en contacte

amb l’altre concepte de turisme que es dóna per aquestes platges. Al Nord es concentren més els hippies, els neo-hippies, els rastes i els que busquen la festa. L’ambient  és més animat i toca el seu punt més àlgid quan es pon el sol. Per un costat tenim els que es decanten pels timbals-tambors a la sorra de la platja i la gent es congrega a ballar a la sorra amb algun i alguna que arriben al trànsit. I després hi ha els qui aposten directament pel trànsit musical, amb la música a tot drap en restaurants reconvertits en discoteques. A mi em va captivar més el ritme africà durant les meves passejades a l’espera de la posta de sol tot i que no vaig arribar al clímax  com algun que feia la croqueta per la sorra de la platja. 

Finalment, la capital Panajim i Old Goa, em van permetre fer un tast de l’Índia més portuguesa i més catòlica amb les seves cases de colors pastel i les seves esglésies blanques. Si no fos pels saris, en moments diria que havia retornat a Salvador de Bahia. Les restes de  Sant Francesc Xavier descansen a Old Goa i el dia del sant de la ciutat vaig poder veure la plenitud del fervor religiós d’aquesta comunitat. Ara puc dir que he assistit a una missa en indi, cosa ben curiosa. Ahh!  vaig encendre una espelma per salvar l’ànima d’un pecador que comparteix nom amb el sant, com demostra la foto.