20 dic. 2013

Anar sobre quatre rodes

He conduit a l’Argentina, al Marroc, a Roma, a Nàpols, a Sicília, tots llocs molt caòtics però cap de comparable amb l’Índia. Basicament, aquí es tracta d’avançar. Tant li fa que hi hagi dos carrils i un estigui tancat, ells avancen per l’altre i en creen dos de nous per l’exterior. Al mig potser hi circula una vaca i potser
s’està asfaltant la carretera (com us ho dic m’ha passat!). Finalment es troben dos cotxes de cara a pocs centímetres i darrera d’ells, altres vehicles que han fet el mateix i tots s’aturen.Tot s’atura i comencen les botzines, que solen durar uns quants minuts. De cop, apareixen dos o tres líders que reorganitzen el trànsit amb molta perícia fins que es reobre la circulació. Ningú s’emprenya.

Les botzines dels vehicles sonen a tot drap, és un continu. De fet, l’única senyal de trànsit que he vist és una que t’anima a tocar el clàxon. Això és al que menys m’acostumo i em costa acceptar. Algun dia he aixecat el braç en senyal de protesta cap a algun cotxe
que m’advertia insistentment que s’acostava cap a mi des d’uns 50 metres i llavors et miren com dient: -Què coi li passa a aquest? Perquè s’emprenya?

Quan et trobes enmig d’un col•lapse de grans dimensions com quan estant asfaltant i per desgràcia estàs envoltat de camions, autobusos, tractors i furgonetes, i tots alhora comencen a pitar salvatgement, el so recorda als “cavallitus”. Concretament al “carrussel” aquell que fa un circuit pujant i baixant on tots els nens piuen alhora i saluden quan passen davant els pares. És com un retorn a la infància més tendre però amb tolerància zero respecte al soroll degut a l’edat i m’emprenyo com una mona, tonto de mi!

A Leh, un dia que volíem anar a visitar un monestir, la propietària del hostel mentre li preguntava de com arribar em va oferir el seu cotxe. En un primer moment la idea em va cridar molt l'atenció, podia ser una experiència per explicar, però llavors vaig pensar en que les carreteres desapareixerien i en un moment donat em podia trobar un cotxe per la dreta, un de cara que l'avancés, i un que avancés al que avançava. I tot això conduint per l'esquerra... vaig preferir anar en autobús.



Aqui us adjunto unes imatges presses des de un autobus, en el que de fer va ser un viatje placid.


<iframe width="640" height="360" src="//www.youtube.com/embed/P3z8guOYsQQ?feature=player_embedded" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>

No hay comentarios:

Publicar un comentario