El desaparegut Regne de Vijayanagar

Des de Goa… cap a on anar? Proper destí? Molta gent parlava de Hampi, un poblat a on hi ha unes runes, molt tranquil. Així que deixant-nos portar per les suggestions ens dirigim cap a aquesta localitat. Ja sota la foscor de la nit, després d’un viatge de més de deu hores entre dos autobusos, arribem a una petita població de no més de tres carrers. Instal·lats, ja sopant, albirem des de la taula el que sembla ser la forma d’un edifici molt alt. La sorpresa me l’emporto quan surto de l’habitació al matí i em trobo amb un edifici imponent que és l’entrada d’un temple. Visitant-lo sembla que estem dins de l’imperi del rei Louie, el de la peli de Walt Disney del “Llibre de la Selva” amb micos inclosos, per tot arreu.


Des d'allà visitem les runes del que va ser la seu d’un imperi de gran esplendor, entre el 1500 i el 1600, i que va caure en l’oblit degut a la invasió d’una confederació de sultans vinguts del Nord. Batalles d’elefants, cavalleries de més de cent mil homes, en total un exèrcit que passava de llarg del mig milió, no va poder protegir la ciutat, i tot va caure a l’oblit per uns quants centenars d’anys.

Per a fer la visita, ens afegim a una escola de nois i noies, que ens conviden a fer els desplaçaments llargs amb el seu autocar. Observant la mainada, torna el record de les excursions de cole, les emocions del desplaçament i els profes manant que prestis atenció. Runes molt ben conservades i en un paisatge espectacular, de grans rocs vermells, palmeres i cultiu d’arròs i cereals.

Per fi he trobat una part de l’objectiu del viatge, un elefant! Tot i que mentre escric el post ja n’he vist algun més, aquest és el primer. Ens van dir que hi havia un elefant que cada matí es banyava al riu, abans d’anar al temple a beneir la gent després a canvi d’una moneda. Així que vam matinar una mica, i cap al riu. Allà ens vam trobar amb la Lakshmi, i vam veure un dels animals més meravellosos de la terra. Com pot algú disparar contra una bèstia com aquesta?

Les postes de sol com sempre són espectaculars, així que un roc elevat em va permetre veure el que s’ha convertit en el programa televisiu de màxima audiència per a mi.