Com el personatge Jean Valjean, al llibre de Victor Hugo “Les miserables”, hem passat tot un seguit de dies reclosos en
un monestir sense poder sortir al
carrer, només al cobert de la foscor, després que el sol digués fins demà. Hem
estat en una zona de refugiats tibetans al sud de l'Índia, a l’estat de
Karnakata. Com hem arribat fins aquí ho explico a continuació:
Com potser sabeu (per un post al
bloc) vam estar força temps a McLeod Gang, a Dharamsala. Allà un vespre mentre
passejàvem per les paradetes del carrer, vam veure un monjo que estava assegut
a la parada d’una senyora que ven CD’s. McLeod són dos carrers, així que
després de forces dies tothom es coneix de vista. Ens vam acostar a veure
aquesta senyora de la parada i el monjo ens insistia que compréssim música
mentre ens anava recitant el OM MANI PAD ME HUM. Tot i que aquest no parlava
res d’anglès, vam connectar força amb ell i ens vam assabentar que era una mena
de “doctor” que ajudava a les persones que estaven malaltes recitant mantres. Com us dic, McLeod és molt petit, i
ens vam anar trobant amb ell de tant en tant travant una certa
amistat.
amistat.
La tarda que ens disposàvem a deixar Dharamsala, destí a Delhi, mentre
esperàvem el bus, dèiem que no ens haviem acomiadat d’ell. Llavors, ens apareix
amb una motxilla a l’estació. També anava a Delhi tot i que en diferent
autobus. Intercanviats els telèfons, tot i la dificultat de parlar-ne amb algú
que no parla cap llengua igual que tu, vam dir de trobar-nos al barri tibetà de
Delhi, que era a on ens pensàvem quedar alguns dies. Així que el primer dia,
mentre dinàvem a un restaurant el vam veure passar. Aleshores, els dos dies que
vam estar allà vam quedar amb ell i fins i tot el darrer sopar vam enredar a un
noi de l'hotel perquè ens fes d'interlocutor tibetà-anglès. Llavors, ens va
explicar que ell anava al Sud també, doncs allà es trobava el seu monestir. Ens
va convidar a anar a visitar-lo i estar al monestir amb ell. Així que al cap de tres setmanes
ens vam decidir a anar-lo a visitar.
Arribats a
l'estació de Hubli, trobàrem un noi tibetà que viu a Toulouse, i que ens va fer
d’intèrpret per poder contactar amb el nostre amic telefònicament. Aquest noi
em va advertir però, que per entrar a dins del complex es necessitava una
autorització i que aquesta trigava uns quants mesos en aprovar-se. Així que un
cop trobats amb en Tada (el nostre amic) i en Tashi (un monjo que parla anglès
molt fluid) vam pujar en un taxi i per
una carretera que esquivava el control policial vam entrar dins la zona
tibetana. Segons ells, si et trobes un policia el que s’ha de fer és comprar-lo
amb unes quantes rúpies, però és millor evitar-ho. Així que l'estada ha
esdevingut en dies sense sortir a l’exterior, passant d’habitació en habitació,
doncs els polis de vegades entren al temple a la recerca de rúpies, compartint
una mica la vida monacal. Tot plegat m’ha permès entendre una mica més el
funcionament d’aquesta gent, parlar una mica de budisme i de futbol (els agrada
molt). En definitiva, fer nous amics sota el so de les pregàries que aquí no
paren mai.
En Tada és
un monjo una mica grassonet i sempre riu, tot sovint fent aquella expressió
riallera de nen petit, encara que ja té quaranta dos anys. A la seva habitació
ens preparava menjar o preníem algun te mentre anàven entrant i sortint altres
monjos. Té al seu càrrec dos estudiants, un noi d’uns catorze anys i un altre
de vuit. D’alguna manera, el nostre amic els fa de pare. El petit el van portar
al monestir als quatre anys, és molt bon nen.
Als vespres
sortíem al carrer amb en Tashi i conversàvem. Jo sempre una mica poruc,
passejant i mirant com els monjos
debatien i estudiaven a les places dels diferents temples. Aquests són de
dimensions estratosfèriques comparats amb els que havia vist fins ara. En una
d’aquestes passejades ens vam creuar amb un policia motoritzat però per sort no
ens va veure.
Vaig
tallant, que si els posts són molt llargs es tornen infumables. Molts records
quedaran d’aquí però potser el que m’agrada més, és com riuen davant les coses
més senzilles.
Ostres quina enveja nois.
ResponderEliminarMolts records des de Figueres
Un incendio arrasa la legendaria ciudad tibetana de Dukezong
ResponderEliminar"La ciudad de la luna" tiene más de 1.300 años de antigüedad y era un habitual punto de paso en la Ruta Sur de la Seda
Internacional | 11/01/2014 - 10:19h
Un incendio arrasa la legendaria ciudad tibetana de Dukezong
Los bomberos trabajan en extinguir el fuego en la ciudad tibetana de Dukezong AP
0 comentarios
Notificar error
Tengo más Información
Enviar a un amigo
Imprimir
Reducir cuerpo de letra
Ampliar cuerpo de letra
0
More Sharing Services
NOTICIAS RELACIONADAS
Desalojadas 500 personas de un colegio de Tarifa (Cádiz) por un incendio
La Barceloneta pide investigar el incendio de la antigua cooperativa Segle XX
Muere una mujer de 78 años por un incendio en su vivienda de Villanueva del Arzobispo
Hermandades de Sevilla piden respeto a la libertad religiosa tras el incendio en una iglesia
Chile persigue a los pirómanos implicados en la ola de grandes incendios forestales
Madrid. (Europa Press).- Un incendio originado por causas todavía desconocidas ha devastado más de un centenar de hogares y negocios de la ciudad tibetana de Dukezong (provincia de Yunnan, sur de China), uno de los puntos turísticos más visitados del Tíbet al ser el supuesto origen de la leyenda del mítico valle de Shangri-La.
El incendio comenzó sobre las 01.30 de la madrugada -hora local, las 18.30 de ayer en España-, en el casco viejo de la ciudad, situada en la prefectura autónoma tibetana de Dequen, donde la mayor parte de las construcciones son de madera, factor que junto a los fuertes vientos ha dificultado las tareas de extinción del incendio.
De momento no se tiene constancia de víctimas mortales mientras más de 1.000 personas luchan contra las llamas. Se espera que el incendio quede bajo control en las próximas horas, según informaron fuentes del Gobierno local a la agencia oficial de noticias china Xinhua.
Dukezong, "La ciudad de la luna", tiene más de 1.300 años de antigüedad y era un habitual punto de paso en la Ruta Sur de la Seda. En ella se encuentran algunos de los monumentos y edificios más conocidos de la tradición tibetana.
El condado de Shangri-La, donde se encuentra la ciudad -lindante con la Región Autónoma de Tíbet- adoptó su nombre en 2001 tras reconocerse en la novela Horizontes Perdidos, escrita por James Hilton en 1933, y que describe una suerte de paraíso terrenal.
Si bien las causas del incendio todavía no se han determinado, no se descarta que este incidente pudiera estar relacionado con los incendios declarados durante los últimos meses, varios de ellos provocados, en varios monasterios de las zonas tibetanas de China, donde las construcciones de madera son particularmente vulnerables.
Shangri-La se encuentra próxima a la región autónoma de Tíbet, que China reclama para sí, y a pesar de que las autoridades del condado han conseguido granjearse en los últimos años la neutralidad de China y Tíbet, de un tiempo a esta parte se tiene constancia de tensiones entre la población.