6 ene 2014

Entre monjos tibetans altre cop


Com el personatge Jean Valjean, al llibre de Victor Hugo “Les miserables”,  hem passat tot un seguit de dies reclosos en un monestir sense  poder sortir al carrer, només al cobert de la foscor, després que el sol digués fins demà. Hem estat en una zona de refugiats tibetans al sud de l'Índia, a l’estat de Karnakata. Com hem arribat fins aquí ho explico a continuació:

 Com potser sabeu (per un post al bloc) vam estar força temps a McLeod Gang, a Dharamsala. Allà un vespre mentre passejàvem per les paradetes del carrer, vam veure un monjo que estava assegut a la parada d’una senyora que ven CD’s. McLeod són dos carrers, així que després de forces dies tothom es coneix de vista. Ens vam acostar a veure aquesta senyora de la parada i el monjo ens insistia que compréssim música mentre ens anava recitant el OM MANI PAD ME HUM. Tot i que aquest no parlava res d’anglès, vam connectar força amb ell i ens vam assabentar que era una mena de “doctor” que ajudava a les persones que estaven malaltes recitant  mantres. Com us dic, McLeod és molt petit, i ens vam anar trobant amb ell de tant en tant travant una certa
amistat. 

La tarda que ens disposàvem a deixar Dharamsala, destí a Delhi, mentre esperàvem el bus, dèiem que no ens haviem acomiadat d’ell. Llavors, ens apareix amb una motxilla a l’estació. També anava a Delhi tot i que en diferent autobus. Intercanviats els telèfons, tot i la dificultat de parlar-ne amb algú que no parla cap llengua igual que tu, vam dir de trobar-nos al barri tibetà de Delhi, que era a on ens pensàvem quedar alguns dies. Així que el primer dia, mentre dinàvem a un restaurant el vam veure passar. Aleshores, els dos dies que vam estar allà vam quedar amb ell i fins i tot el darrer sopar vam enredar a un noi de l'hotel perquè ens fes d'interlocutor tibetà-anglès. Llavors, ens va explicar que ell anava al Sud també, doncs allà es trobava el seu monestir. Ens va convidar a anar a visitar-lo i estar al monestir amb ell. Així que al cap de tres setmanes ens vam decidir a anar-lo a visitar. 

Arribats a l'estació de Hubli, trobàrem un noi tibetà que viu a Toulouse, i que ens va fer d’intèrpret per poder contactar amb el nostre amic telefònicament. Aquest noi em va advertir però, que per entrar a dins del complex es necessitava una autorització i que aquesta trigava uns quants mesos en aprovar-se. Així que un cop trobats amb en Tada (el nostre amic) i en Tashi (un monjo que parla anglès molt fluid) vam pujar en un taxi i per  una carretera que esquivava el control policial vam entrar dins la zona tibetana. Segons ells, si et trobes un policia el que s’ha de fer és comprar-lo amb unes quantes rúpies, però és millor evitar-ho. Així que l'estada ha esdevingut en dies sense sortir a l’exterior, passant d’habitació en habitació, doncs els polis de vegades entren al temple a la recerca de rúpies, compartint una mica la vida monacal. Tot plegat m’ha permès entendre una mica més el funcionament d’aquesta gent, parlar una mica de budisme i de futbol (els agrada molt). En definitiva, fer nous amics sota el so de les pregàries que aquí no paren mai. 

En Tada és un monjo una mica grassonet i sempre riu, tot sovint fent aquella expressió riallera de nen petit, encara que ja té quaranta dos anys. A la seva habitació ens preparava menjar o preníem algun te mentre anàven entrant i sortint altres monjos. Té al seu càrrec dos estudiants, un noi d’uns catorze anys i un altre de vuit. D’alguna manera, el nostre amic els fa de pare. El petit el van portar al monestir als quatre anys, és molt bon nen. 

Als vespres sortíem al carrer amb en Tashi i conversàvem. Jo sempre una mica poruc, passejant  i mirant com els monjos debatien i estudiaven a les places dels diferents temples. Aquests són de dimensions estratosfèriques comparats amb els que havia vist fins ara. En una d’aquestes passejades ens vam creuar amb un policia motoritzat però per sort no ens va veure.

Vaig tallant, que si els posts són molt llargs es tornen infumables. Molts records quedaran d’aquí però potser el que m’agrada més, és com riuen davant les coses més senzilles.

2 comentarios:

  1. Ostres quina enveja nois.

    Molts records des de Figueres

    ResponderEliminar
  2. Un incendio arrasa la legendaria ciudad tibetana de Dukezong
    "La ciudad de la luna" tiene más de 1.300 años de antigüedad y era un habitual punto de paso en la Ruta Sur de la Seda

    Internacional | 11/01/2014 - 10:19h
    Un incendio arrasa la legendaria ciudad tibetana de Dukezong

    Los bomberos trabajan en extinguir el fuego en la ciudad tibetana de Dukezong AP

    0 comentarios

    Notificar error
    Tengo más Información

    Enviar a un amigo
    Imprimir
    Reducir cuerpo de letra
    Ampliar cuerpo de letra

    0
    More Sharing Services

    NOTICIAS RELACIONADAS

    Desalojadas 500 personas de un colegio de Tarifa (Cádiz) por un incendio
    La Barceloneta pide investigar el incendio de la antigua cooperativa Segle XX
    Muere una mujer de 78 años por un incendio en su vivienda de Villanueva del Arzobispo
    Hermandades de Sevilla piden respeto a la libertad religiosa tras el incendio en una iglesia
    Chile persigue a los pirómanos implicados en la ola de grandes incendios forestales

    Madrid. (Europa Press).- Un incendio originado por causas todavía desconocidas ha devastado más de un centenar de hogares y negocios de la ciudad tibetana de Dukezong (provincia de Yunnan, sur de China), uno de los puntos turísticos más visitados del Tíbet al ser el supuesto origen de la leyenda del mítico valle de Shangri-La.

    El incendio comenzó sobre las 01.30 de la madrugada -hora local, las 18.30 de ayer en España-, en el casco viejo de la ciudad, situada en la prefectura autónoma tibetana de Dequen, donde la mayor parte de las construcciones son de madera, factor que junto a los fuertes vientos ha dificultado las tareas de extinción del incendio.

    De momento no se tiene constancia de víctimas mortales mientras más de 1.000 personas luchan contra las llamas. Se espera que el incendio quede bajo control en las próximas horas, según informaron fuentes del Gobierno local a la agencia oficial de noticias china Xinhua.

    Dukezong, "La ciudad de la luna", tiene más de 1.300 años de antigüedad y era un habitual punto de paso en la Ruta Sur de la Seda. En ella se encuentran algunos de los monumentos y edificios más conocidos de la tradición tibetana.

    El condado de Shangri-La, donde se encuentra la ciudad -lindante con la Región Autónoma de Tíbet- adoptó su nombre en 2001 tras reconocerse en la novela Horizontes Perdidos, escrita por James Hilton en 1933, y que describe una suerte de paraíso terrenal.

    Si bien las causas del incendio todavía no se han determinado, no se descarta que este incidente pudiera estar relacionado con los incendios declarados durante los últimos meses, varios de ellos provocados, en varios monasterios de las zonas tibetanas de China, donde las construcciones de madera son particularmente vulnerables.

    Shangri-La se encuentra próxima a la región autónoma de Tíbet, que China reclama para sí, y a pesar de que las autoridades del condado han conseguido granjearse en los últimos años la neutralidad de China y Tíbet, de un tiempo a esta parte se tiene constancia de tensiones entre la población.


    ResponderEliminar