25 ene. 2014

Aquí hay un San Pedro, sácamelo!

Si fa un temps m’haguessin preguntat què sabia de Sri Lanka, bàsicament hauria contestat que era una illa que estava per allà l’Índia i que abans es deia Ceylan. Poca cosa més crec que podria haver afegit. Suposo que és el que tenen els viatges, que et fan conèixer més enllà del que podries pensar inicialment.

Quan estava a Dharamsala, dins el festival de cinema que es va celebrar, vaig poder veure una pel·lícula d’un director Cingalès,” With you, without you”, que explicava la història d’amor entre un home i una dona i de les dificultats de la relació degut al rerafons de ser de dues ètnies  enfrontades pel que va ser una mena de guerra civil. Aquella pel·lícula em va
emocionar, em va despertar la curiositat per saber què havia passat i els fotogrames amb vistes a les plantacions de te em van fer sentir que aquell lloc era quelcom ben especial.

Deu fer uns deu dies que estic a Sri Lanka i em trobo en condicions de dir que m’he enamorat d’aquest país, de les seves gents i dels seus diversos paisatges. I encara no he vist res! 


Després de descansar un parell de dies a Negombo a causa de l’aventura amb l’administració índia, ens vam encaminar cap a la zona de les restes arqueològiques que hi ha al centre-nord de l’illa. Les ruïnes dels palaus es barregen amb les zones de culte i els temples, on els budistes es desplacen a fer les seves pregàries per tal de buscar les benediccions divines. I és que gairebé el 70% de la població segueix aquest culte i això es nota en els somriures de la gent, la seva amabilitat. Els  nadius s’aproximen per xerrar, t’ofereixen les seves apreciacions, et donen flors per tal que facis ofrenes, i tot sense esperar res a canvi. I això és gratificant, doncs un es relaxa i deixa de preguntar-se “què em voldran vendre ara”?

Anaradhapura, Sigiriya, Dambulla, Polonnaruwa... Ciutats i viles envoltades de reserves naturals,
arrossars fins allà a on arriba la vista, llacs i estanys  que quan vas d’un a l’altre des de la carretera pots veure tot tipus de vida i encara més: elefants salvatges que passegen i s’alimenten. Elefants! Quin espectacle! Tots els animals són ben especials, però la magnitud d’aquests t’hipnotitza. Gràcies a l’Amara, un guia que ens ha portat a tort i a dret amb el seu tuc-tuc, hem pogut guaitar els paquiderms com aquell que mira els gavians des de el pont de pedra de Girona.




Mirant aquest Buda de 13 metres i d’una peça em vaig recordar d’un dels acudits d’entre tots aquells  que  ens explicàvem viatjant amb en David i els Ferrans, atravessant les Itàlies en aquell final d’estiu del 2005, i que dóna nom a aquest post. Nois, aquí el van trobar!







 .

No hay comentarios:

Publicar un comentario