Jaipur. La ciutat rosa

No sé si era aquí la plaça forta de la ruta de la seda, però en caminar pels basars de la ciutat rosa (aquest és el color dels edificis) un s’adona que aquesta gent, en el que fa al comerç, ens porten avantatge d’uns quants anys, sinó centenars, potser milers. Us parlo de Jaipur, Rajasthan, i amb una temperatura que els
termòmetres de mercuri no sé si suportarien, i una humitat relativa, que no és relativa, el que vull dir és que no hi ha humitat. Sequedat, calor, les portes del desert, això és el Rajasthan, però és clar que hi ha més

coses: Jaipur és la capital i com a ciutat que és, compleix amb l’aforament total dels carrers per part de gent i vehicles, i com no em cansaré de dir als post, clàxons i soroll a manta. Però canvia una mica respecte de la resta de l’Índia, aquí sembla que són una mica més nets, i això us puc assegurar que s’agraeix i molt, i més quan un servidor està una mica tocat de l’estomac, que sembla que després de nou mesos encara de tant en tant tinc alguna recaiguda, deu ser per allò de què el viatger mai ha d'abaixar la guàrdia. 

Colors i edificis molt bonics, aquí hi ha una barreja de l’arquitectura hindú i la mogol, que no confondre amb mongols! Els mogols seguien al profeta Mahoma i venien de Pèrsia, per tant es veuen aquells arcs als palaus i aquelles façanes que recorden a les mil i una nits, tot això decorat amb pintures d’elefants i camells. Parlant d’aquests darrers, pels carrers i entre els Audis A6 en treu el cap algun d’ells, tirant d’un carro, ben pintoresc.

Com a nou a la ciutat, he visitat els edificis emblemàtics que recomanen les guies però, l'Amber Fort, que cau a uns 11 km del centre i que corona una muntanya. Caram, aquests s'havien de fer palaus en mig de fortaleses al mig del no-res. Aquí m’he embravit, i en mig de tanta bellesa m’ha donat per agafar una audioguia. El resultat ha estat que allò no s’acabava mai, i jo suportant sota un sol de justícia, intentant escoltar totes les històries que guardaven els murs, els reis, els camells i les concubines...al final vaig haver de desistir sota risc d’insolació.

No us recomano la ciutat, que voleu que us digui, un gran basar, però tothom aproximant-se a tu per tal de vendre’t quelcom, i hi ha molta gent. Timadors per tot arreu, que t’envien cap aquí i cap allà i tu no te n’adones. Bé, potser no cal ser tan dràstic, de vegades un es fica per un arc, per algun lloc que sembla que estigui atrotinat i troba un pati mig abandonat, d’una antiga casa o un temple, i pot pujar al terrat i observar la ciutat d'amagat, i llavors tot agafa un altre aire, i amb tranquil·litat un admira la grandesa de Jaipur.