3 oct 2014

De Pokhara a Kathmandú


Després de 23 dies caminant, estareu d’acord en el fet que un necessita com a mínim parar i recuperar forces, dormir en un mateix llit per un temps, i rentar tota la roba que has dut per dies i dies, a més a més, si les coses que has deixat te les trobes totes florides a causa de la humitat, la feina és doble.

Tan sols dir-vos que a part d’una rentadora, vaig passar cap a quatre hores fregant i fregant, motxilles, sandàlies, cinturó.... tan apassionadament, que fent-ho sota el sol i sense samarreta em vaig cremar l’esquena. Tot això ho he fet a Pokhara, la segona ciutat en importància del Nepal, i per a molts un lloc turístic. Però com a tot, si es busca bé el lloc a on pot un instal·lar-se una mica apartat, és un reducte per passar uns dies de repòs tranquil·lament. No acostumo a fer recomanacions al blog, però si algú cau per allà, es pot passar per la guesthouse d’en Ralph, un alemany que es va enamorar de Nepal i de la seva dona, i tenen un lloc preciós anomenat “Palm lodge garden”, aquí queda.

Descansant, retrobant amics fets al trekking, planejant moviments futurs els dies han anat passant, i ens hem hagut de moure cap a la capital, Kathmandú. La raó: que tenim una visita. Ve la Marta a veure'ns per unes vacances. Així que ens anem cap al soroll, el moviment i el caos que és la que diuen la segona ciutat més contaminada del món. Com a previnguts que som, hem anat a parar a Boudhanath, capital del budisme nepalí, a on tot gira al voltant de la seva gran stupa, la més gran del Nepal, i que alguns diuen de Àsia. Aquesta dada no sé si és del tot fiable. La gent fa voltes i voltes tot el dia al voltant d’aquesta, tant és que siguin les quatre
del matí com les vuit del vespre, recitant l'OM MANI PADME HUM, de fet qualsevol que camina pel carrer el recita. En aquest lloc, un es troba recollit i et permet fer visites fugaces a la resta de la ciutat sabent que tornaràs a un lloc a on romandre tranquil.

Tot i el que pugui semblar, Kathmandú no és l'India, i això s'agraeix. Les botzines piten també, però la freqüència d'aquestes és una miiiica més baixa. Ens venen uns dies de preparació de coses: informació, permissos i alguna compra, doncs estem disposats a fer un altre caminata, aquest cop al voltant del Langtang, un altre zona protegida de la que tothom hi parla molt bé.

I pel camí... guaita! Ja ens ha arribat la Marta!

No hay comentarios:

Publicar un comentario