5 sept. 2013

He came in through the bathroom window


Observant per la finestra del tren, començo a notar com l'aire refresca i el paisatge va canviant. Els edificis es converteixen en camps de cultiu, i a mida que anem guanyant altitud, en arbres. Un primer tren ens porta fins a Kalkha, i allà un segon fins al
que serà el nostre destí, Shimla. Aquesta ciutat, capital del Himachal Pradesh, va ser residència d'estiu del govern britànic, els quals varen portar el ferrocarril, fet que va
provocar el ràpid desenvolupament de la regió gràcies a la facilitat de transportar mercaderies i personal al peu dels Himalayas.


Shimla és un puja i baixa continu. El nucli antic a on es troben els edificis colonials, està en un plà d'una muntanya i a cada cantó amb bons pendents, s'obren diferents bazars on poder comprar des de fruita, a imitacions de roba o a qualsevol dels moderns smartphones. Així que qualsevol petit passeig comporta fer bones cames. El sol continua car de veure, i a uns dos mil metres d'alçada la pluja t'atrapa en qualsevol moment sota l'estació del monsó. 

Aquesta ciutat canvia molt respecte a el que he vist fins ara de la Índia en el que respecte al comportament dels seus ciutadans, té unes lleis que prohibeixen sota càstig de multa: fer servir bosses de plàstic, escopir o fumar en tot el nucli urbà. De tota manera, encara que amb menys intensitat, les botzines continuen sonant. La pecularietat d'aquest paratge però són els altres habitants que es passegen per les teulades, arbres i balconades de tot el poble: micos. Hi ha tants, que t
enen un temple dedicat a ells al cim del poble i que s'accedeix fent una caminada d'una mitja hora a on els nostres familiars llunyans s'aproximen per veure que en poden treure. Al temple trobem la gran comunitat d'ells on s'ha de vigilar que no et pispin res, de fet semblaria com si hi hagués una conxorxa: el mico et fot la cartera, les ulleres o el mòbil, i tu has de comprar una bossa de mangar a algú que volta per allà. Resultat: el venedor guanya diners, el mico menga i tu et quedes igual. 

Shimla em va atrapar i no pel seu encant que ja el te, sinó perquè un bacteri malparit es va instal·lar en el meu sistema gastrointestinal. La catàstrofe va ser tal que el lavabo i jo vàrem establir una relació d'amor-odi durant uns dies. Així que en aquest lloc humit, passejades curtes al bazar, arròs bullit i micos. 

El personatge de la foto es va convertir en un visitant que venia cada dia pels voltants de l'habitació: el primer cop es va passejar pel balcó d'aquesta; posteriorment va treure el cap a través de la reixa de la finestra; un matí va picar a la porta del balcó ben aviat a la sortida del sol; i finalment un dia que em vaig descuidar la finestra del bany oberta va entrar dins l'habitació, es va fotre tres pomes que hi havia sobre la taula i va marxar per on va venir, deixant però un "regalito" al costat de la finestra, el cabró del mico.

1 comentario:

  1. Jejeje, molt bona Toni, m'ha encantat la història del mico xorisso. Espero que estiguis recuperat de la panxa. Una abraçada, Guillem.

    ResponderEliminar