9 sept. 2013

Stone Temple Pilots

Un bus urbà matiné ens porta a l'estació d'autobusos privats, on ens espera un "de luxe", una gran caixa amb rodes, amb una tele samsung, per fi podrem degustar un film indi!!.....Bollywood no m'ha arribat al cor, a més això de tenir l'altaveu a tota pastilla just a sobre del meu cap potser ha jugat en contra seva.


Al bus hem conegut a en Gino, un carter napolità tot vestit de negre, amb roba ben tècnica, preparat per encarar els Himalaies. Un tipus curiós que s'ha pateixat tot el món fent trekkings, un viatger insaciable amb el qual compartim unes deu hores de camí que ens porten a Manali. Es comença donar un dels denominadors comuns dels viatges, i és que es creuen pel teu recorregut gent que com tu va fent camí, i amb el que pots intercanviar experiències viscudes.




El campament base l'aixequem a Old Manali, un indret envoltat de carbasseres i plantes de Maria. És el punt de partida per accedir al Ladakh per carretera, així que rep un munt de viatgers que com nosaltres segueixen la ruta. La petita vila és tota una construcció de petits hotelets, botigues i restaurants a on s'aglutinen els europeus, majoritàriament israelites, i es passen els dies fumant,
doncs tot i estar ben prohibit, aquí hi ha una permissibilitat total. Un lloc molt i molt turístic, que per un moment et fa dubtar si estàs a l'Índia, però ubicat entre muntanyes que s'aixequen entre quatre i cinc mil metres d'altura d'una gran bellesa.




Un munt de temples per descobrir al voltant d'aquesta població i és que continuem a l'Índia, entre ells el de Manu, un Déu que va salvar la humanitat construint una barca i posant dins uns quants animals...resulta familiar, no? En un altre que vam visitar, tot de fusta en mig d'un bosc, uns nois que feien l'ascensió amb nosaltres portaven una cabra, jo pensava que com allò de Sant Antoni per fer la benedicció de la bèstia, però en un moment donat la cabra i els nois van anar a la part de darreredel temple, i l'animal va tornar en dues parts, el cos carregat pels nois i el cap que el va portar d'ofrena el matarife a l'habitant del temple. Poc després em vaig assabentar que al mes de maig es feien tres dies continus de sacrificis...

però no tot és sang i fetxe, també hem trobat un temple a on a l'interior hi havia aigües sulfuroses, una petita piscina a on fer-se un bany i uns petits sortidors a on fer-se una esbandida. És curiós com els turistes indis, són més turistes que nosaltres, i és que quan entraven al temple i arribaven als banys i em trobaven flotant dins la piscina i les algues, em miràvem com si fos part del lloc sagrat amb certa curiositat. Per parafernàlia aquest Santurró que es trobava a la porta guardant la fe.

No hay comentarios:

Publicar un comentario