Aquí hay un San Pedro, sácamelo!

Si fa un temps m’haguessin preguntat què sabia de Sri Lanka, bàsicament hauria contestat que era una illa que estava per allà l’Índia i que abans es deia Ceylan. Poca cosa més crec que podria haver afegit. Suposo que és el que tenen els viatges, que et fan conèixer més enllà del que podries pensar inicialment.

Quan estava a Dharamsala, dins el festival de cinema que es va celebrar, vaig poder veure una pel·lícula d’un director Cingalès,” With you, without you”, que explicava la història d’amor entre un home i una dona i de les dificultats de la relació degut al rerafons de ser de dues ètnies  enfrontades pel que va ser una mena de guerra civil. Aquella pel·lícula em va

Cal llegir la lletra petita

Les vacances de nadal s’aproximaven i abans de preparar-nos per a celebrar-les  vam decidir anar a Gokarna, una petita població costera que s’ha convertit en una zona turística. Allà vaig trobar les platges més tranquil•les i menys explotades que de moment he pogut veure. Fins i tot n’hi havia una on hi vivia un grup de gent a la sorra amb quatre tendes, sense llum però amb una pilota de futbol.

Entre monjos tibetans altre cop

Com el personatge Jean Valjean, al llibre de Victor Hugo “Les miserables”,  hem passat tot un seguit de dies reclosos en un monestir sense  poder sortir al carrer, només al cobert de la foscor, després que el sol digués fins demà. Hem estat en una zona de refugiats tibetans al sud de l'Índia, a l’estat de Karnakata. Com hem arribat fins aquí ho explico a continuació:

 Com potser sabeu (per un post al bloc) vam estar força temps a McLeod Gang, a Dharamsala. Allà un vespre mentre passejàvem per les paradetes del carrer, vam veure un monjo que estava assegut a la parada d’una senyora que ven CD’s. McLeod són dos carrers, així que després de forces dies tothom es coneix de vista. Ens vam acostar a veure aquesta senyora de la parada i el monjo ens insistia que compréssim música mentre ens anava recitant el OM MANI PAD ME HUM. Tot i que aquest no parlava res d’anglès, vam connectar força amb ell i ens vam assabentar que era una mena de “doctor” que ajudava a les persones que estaven malaltes recitant  mantres. Com us dic, McLeod és molt petit, i ens vam anar trobant amb ell de tant en tant travant una certa