Introducció a l'espiritualitat india. Vol I

Es pot compartir l'espiritualitat índia?, més concretament, l'espiritualitat dels indis? Personalment, em costa de fer-me una opinió clara. Es pot entendre el cristianisme, el budisme, l'islamisme... però entendre l'hinduisme, em sembla una tasca no senzilla, doncs no es tracta només de conèixer tota la mitologia que l’envolta, sinó ritus diaris i socials que la gent realitza a cada moment, i els indis no són allò que es diu accessibles.

Davant dels temples els cotxes, motos, tuc-tucs i camions es paren al llarg del dia i la nit, abans de començar la travessa, i els conductors agafen el foc sagrat de l’interior de la casa de Ganesha, Shiva, Lakshmi, Krishna o altra deïtat, i encenen al davant del vehicle una petita llàntia que després passejaran al voltant i a l’interior d’aquest purificant el vehicle. Posant sota les rodes llimes, melons o altres fruites que deixaran anar el suc quan el vehicle comenci la marxa, i per finalitzar, al para-xocs i a les cobertes de les rodes es pinten ratlles blanques i punts vermells , tal i com fan ells mateixos al final de la pregària, per tal d’aconseguir la protecció o la benedicció divina.

Tiruvannamalai és una ciutat sagrada per diverses coses, està a cobert de la muntanya d’Arunachala a on el Déu Shiva va posar els peus, i a més acull un dels temples més grans i antics del Sud, això fa que sigui un indret de pelegrinatge important. Per tant si a qualsevol lloc d’aquest país sempre hi ha molta gent, ja us podeu imaginar el que succeeix aquí en les diades marcades, ni el carrer de la Força en temps de Flors!! A part de tot un exèrcit de venedors, santons, vells i discapacitats demanant almoina, t’envolten per tal de demanar-te la voluntat, alguns més insistentment que d’altres.

Els dies de lluna plena es fan pregaries i ofrenes multitudinàries al temple, i a partir de la posta de sol i durant tota la nit la gent fa una marxa d’uns quinze quilometres al voltant de la muntanya sagrada. En aquest moment les quatre castes s’uneixen i comparteixen la vida religiosa, i si no ens fixem en la vestimenta, el comportament és el mateix. Sense saber-ho, el destí o la casualitat ens va portar a aquesta ciutat, la tarda de la lluna plena. Per tant, La primera visita al gran temple ens va fer participar d’una puja (ofrena) al Déu Shiva, sota el so dels timbals i una mena de trompeta-gralla a tot volum, que juntament amb l’olor de la mantega cremada a les llànties, carregava l’ambient i provocava que la percepció del que succeïa fos molt intensa.

Dia dos, a partir de les cinc i poc de la tarda, quan el sol comença a baixar, es talla la carretera que envolta la muntanya i comença una marxa frenètica al voltant d’aquesta d’uns 15 quilometres, tancant el cercle, una anella humana formada per milers i milers d’assistents descalços per l’asfalt i que durarà fins a la sortida del sol. A diferents llocs hi ha descampats plens d’autocars, que van alimentant la processó. A pas lleuger i introspectiu, o en to més distès i familiar, els participants van cobrint el recorregut dins la riuada humana. Ens  apuntem i fins i tot als darrers quilometres decideixo treure'm les xancletes i fer el tram descalç, emulant la resta de participants.