Una setmana a Varanasi

Uns quants quilòmetres avall del Ganges, tot i fer molta calor, el color de les aigües no convida a anar a fer una remullada. I és que aquí va a parar tota la porqueria d’un munt de ciutats pel camí i l’aigua no te el mateix color que a Rishikesh.

Adéu Rishikesh

Les quatre del matí, estació de tren de Rishikesh. En la foscor de la nit, m’he hagut d’obrir pas entre la gent que dorm estirada als voltants de l’entrada. A l'interior la situació és la mateixa, però aquí almenys hi ha llum. M’aproximo fins a un grup de gent que estan xerrant, i em confirmen que són els de la cua pels bitllets d’emergència. Així que m’asseguro de qui és el darrer i sec a terra a esperar.

Haridwar. Al agua patos

Com de senzill pot ser divertir-se? Quantes coses necessitem per a passar-ho bé? Aquestes coses em preguntava el diumenge passat mentre observava a la gent. I és que es celebrava una festa que venia a dir-se quelcom com "Gran Ganges" en referència al riu més sagrat dels indis. En que consistia la festa? Ben simple, des de Rishikesh i fins a Varanasi, la ciutat a on cremen i llencen els cossos, la gent feia banys massius durant tot el dia al llit del riu.

El Ganges.La gran mare dels Indis

Segons els Indis, el riu més sagrat és el Ganga, la gran mare de la vida. Això és comú per a moltes cultures, no cal dir que els assentaments de les primeres civilitzacions es van fer al voltant d'una zona a on el subministrament d'aigua es mantingués constant, per tal d'assegurar el cicle de la vida. Però aquí, a on els costums religiosos són tan arrelats i visibles, l'aigua és sagrada i te poders benèfics.