Adéu Rishikesh

Les quatre del matí, estació de tren de Rishikesh. En la foscor de la nit, m’he hagut d’obrir pas entre la gent que dorm estirada als voltants de l’entrada. A l'interior la situació és la mateixa, però aquí almenys hi ha llum. M’aproximo fins a un grup de gent que estan xerrant, i em confirmen que són els de la cua pels bitllets d’emergència. Així que m’asseguro de qui és el darrer i sec a terra a esperar.

Els trens a l’Índia van sempre plens, hi ha molta gent i això implica que rapidament tot està reservat. Però en tots els trens es bloquegen un grapat de bitllets que es poden comprar el dia abans entre les deu i les dotze del matí. En quan vam arribar a Rishikesh, vaig mirar de reservar bitllets, però en un període d’un mes tot estava venut. Així que si no volia passar per Delhi altre cop, l'opció implicava intentar comprar aquest tipus de bitllet. El dia abans havia anat a l’estació a les set trenta, a la cua era el dinovè, i una noia que  estava setzena es va en dur el darrer bitllet cap a Varanasi. L'endemà no me la vaig voler jugar, i vaig pensar, si has de matinar, tant per tant assegura la tirada. Tenia el tres a la cua.

Alguns indis són molt persistents, per molt que els hi diguis que estàs a la cua fa estona faran el possible per intentar colar-se davant teu. Així que altres indis que són més raonables comencen a fer una llista en un paper, perquè tothom estigui tranquil i sobretot, perquè ningú els hi passi al davant. De llistes es van fer unes quantes, i s’ha d’estar ben despert que ningú t’exclogui. Entre llista i llista van anar passant les hores, i pocs minuts abans de les deu estàvem tots preparats davant la taquilla i el venedor ja s’havia mirat les sol•licituds dels sis primers, per allò de tenir clar i poder donar-nos una alegria, i és que el mateix bitllet es pot comprar en qualsevol estació del país, així que volen. De cop però marxa la llum i ens quedem a les fosques! Set minuts per les deu! Un silenci emplena l’estació i tot seguit, uns ohhs de decepció.... Però a quatre minuts de les deu torna la llum! El venedor reinicia l’ordinador i a un minut te preparat la tartana d’ordinador que ens ha de subministrar el bitllet.

La cosa va ser ràpida, a les deu i cinc i després de picar el teclat de l’ordinador a mil per hora, el venedor aixeca el bitllet amb el braç ben alt, fa un gir i me l'entrega dient-me més o menys: -Noi, he donat el millor de mi per complaure’t!- Afortunadament, tenia bitllet per Varanasi.

Rishikesh m’ha decebut, vaig arribar pensant en una ciutat assentada a peus dels Himalaies: verdor, bon clima, tranquil•litat i ioga. I de tot això el que si que hi ha és ioga, cada dos metres una escola on fer-se el títol de professor, i verd però sense tenir la sensació de poder-se ficar doncs qualsevol trencant està ple d’escombraries. La calma no existeix, els carrers sempre estan plens de gent, vaques i motos, i travessar els dos ponts que uneixen la ciutat resulta esgotador, doncs a part de tot l'enunciat anteriorment els indis s’aturen per a fotografiar-se al mig del pont provocant uns embussos que déu n'hi do.

Hi ha una gran concentració de sadhus, swamis, leprosos i discapacitats que emplenen els carrers i demanen almoina, un dia rere l’altra, sempre al mateix lloc des que surt el sol fins que es posa. Suposo que això és degut a la importància que te Rishikesh religiosament i a la gran fluència de turistes ( en el moment que jo estava la gran majoria eren indis doncs era temporada baixa) que provoquem la gran aglomeració de gent que veu la possibilitat de buscar-se la vida demanant. Per altra banda, l’Índia no és que estigui socialment desenvolupada i pel que vaig veient l’hinduisme no promulga la compassió com a base religiosa, com fan d’altres. Total que cada cop que surts al carrer la misèria t’envolta els ulls com a forma de vida, i jo em pregunto si no hi ha alternatives, culturalment el xoc és brutal en aquest aspecte. Suposo que per a la gran majoria dels indis ( no tots pensen igual) és normal, viuen en un sistema heretat on el fantasma de les castes encara persisteix.