El Ganges.La gran mare dels Indis

Segons els Indis, el riu més sagrat és el Ganga, la gran mare de la vida. Això és comú per a moltes cultures, no cal dir que els assentaments de les primeres civilitzacions es van fer al voltant d'una zona a on el subministrament d'aigua es mantingués constant, per tal d'assegurar el cicle de la vida. Però aquí, a on els costums religiosos són tan arrelats i visibles, l'aigua és sagrada i te poders benèfics.

El Ganges va néixer, segons la llegenda, dels cabells del Deu  Shiva. Shiva és el Deu més venerat a tota L'Índia, fàcilment identificable doncs el color de la seva pell és blavós, i és un ser molt poderós, passional, forçut, capaç de destruir el món amb la seva dansa còsmica, que és com moltes vegades se'l representa. És l'origen dels homes, el primer, i la seva companya, Parvati, neix d'ell. Hi ha força semblances amb l'Adam i l'Eva, però al contrari d'aquest parell que ens van fer fora del paradís, Shiva i Parvati són Deus i se'ls venera com a tals.

Així que Rishikesh, la capital mundial del ioga , es banya en les aigües sagrades, i com podeu imaginar als seus ghats venen riuades d'indis a fer-se un bany purificador, doncs qui es banya a les seves aigües s'allibera de tots els seus pecats. Com una confessió però sense haver d'explicar-li a ningú.

L'Idhita, una amiga de Dheli que hem conegut al Asrham a on estem allotjats, ens ha proposat d'anar al seu racó secret : una cova, a on hi ha un Shiva Lingam, símbol de la creació de la vida, i a on va estar meditant durant molts anys un sant molt venerat per ací, i uns metres més avall, un tranquil accés al riu. Hem aprofitat per a fer el primer bany sagrat i així alleugerar la càrrega que suposa ser humà, viure, i per tant pecar. Admirant el paisatge i xerrant sota la calmadel lloc, m'explicava que a uns tres-cents kilòmetres de distancia d'on estàvem asseguts, allà al mig dels Himalaies, hi ha un temple dedicat a Shiva, a on van milions de peregrins cada any. Per aquestes dates fa un any, en mig de la estació dels monsons, es va desencadenar una gran tempesta sobre el temple, hi ha provocar que junt amb l'aigua la neu es desfés, i hi hagués una riuada de dimensions estratosfèriques, que va ocasionar la mort de cent mil persones. Imagineu que la població de Girona i part de la de Salt, de cop desapareix. En el punt on estàvem asseguts, els cossos sense vida arrastrats des de la distancia, suraven per tot arreu. L'aigua va  inundar tota la vall que genera el llit del riu, i va cobrir el temple que es veu a la fotografia panoràmica. La tempesta es va emportar tot el que hi havia per davant, i curiosament l'únic que va resistir va ser el temple de Shiva, l'edifici més antic de la zona.

Uns metres amunt d'on ens refrescàvem, uns grup d'indis es va aproximar a la vorera, portaven una capsa de cartró i van començar a fer pregàries i ofrenes, tots tres els observàvem tranquil•lament mentre ens refrescàvem, i de com vam veure que l'aigua s'entervolia i que unes partícules negres emplenaven la superfície. Llavors vam pensar que estaven allà tirant les cendres d'algú, i que allò era el contingut de la capsa de cartró. Després ens vam adonar que el grup es menjava el que hi havia a l'interior, i que el que flotava eren partícules de sorra remogudes pel nostre bany.