Com de senzill pot ser divertir-se? Quantes coses necessitem per a passar-ho bé? Aquestes coses em preguntava el diumenge passat mentre observava a la gent. I és que es celebrava una festa que venia a dir-se quelcom com "Gran Ganges" en referència al riu més sagrat dels indis. En que consistia la festa? Ben simple, des de Rishikesh i fins a Varanasi, la ciutat a on cremen i llencen els cossos, la gent feia banys massius durant tot el dia al llit del riu.
La gran majoria dels indis no saben nadar, i això vol dir que xapotegen es tiren aigua i es freguen l'esquena. Això els homes, les dones s'agafen de les mans en rotllana i fan com "el corro de la patata" ajupint-se i aixecant-se. Un denominador comú, tothom rient i passant-s'ho bé, sense excepció alguna, tots a l'aigua fent-se fotos. El riu està allà sempre, ho poden fer cada dia, que hi ha d'especial perquè tot sigui tant divertit i alegre? La resposta és res, són així, la simplesa d'aquesta gent els fa gaudir el moment. Atenció, perquè aquesta simplesa és una virtut, no ho entengueu d'altre forma.
Jo també em vaig banyar, l'aigua estava freda i tèrbola, però feia molta calor i ja es sap, el bon humor es contagia, així que també reia i parlava amb els homes que m'envoltaven i m'animaven a anar a l'aigua amb ells. No hi havia occidentals per allà, així que la curiositat de la gent del voltant provocava que s'interessessin per mi. Clar que no estava sol, l'Alícia al més pur estil indi es va haver de banyar vestida, cosses de la tradició.
El dia anterior al gran bany vam anar a visitar Haridwar, aquesta ciutat està a uns trenta-i-pocs quilometres riu avall, i és on realment van els indis a fer el bany que neteja l'esperit. Milers de persones s'acumulen als ghats, fan ofrenes i es purifiquen. Val a dir que aquí no vaig tenir el valor de banyar-me, l'aigua estava ben bruta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario