Adéu Índia. Hola Nepal, en concret Lumbini

Amb calma i l’equipatge fets, ens encaminem cap al que ha de ser un viatge a llarg però ben preparat, i que te com a destí un nou país, el Nepal. El programa és el següent un tuc-tuc fins a Gaya, un tren fins a Varanassi, quatre hores d’espera, un tren nocturn amb llitera fins a Gorakpur, un bus fins a Sunaoli, i travessar la frontera a peu.

Però la Índia guarda sorpreses, i el primer tren es va endarrerir ecinc hores, i quan un tren que havia de viatjar de dia es converteix en nocturn i vas amb seient però a la classe més baixa, el resultat és tots els vagons s’emplenen de persones. Algun cop heu vist un camió d’aquells de pollastres tot estrets? Pitjor. La gent s’estira per tot arreu, sense deixar un mil·límetre. Cossos amuntegats, un sobre altre, cames sobre cares, braços sobre peus... El tren va arribar a les dotze de la nit a destí, i sortir va ser una miiiica complicat doncs no sabies a qui trepitjaves. Per sort ningú es queixava. A causa del retard, el següent tren el vam perdre, i el cap d’estació quan li vaig demanar per ajuda em va dir que m’espavilés, i que era culpa meva. No entenc com un tren endarrerit cinc hores pot ser culpa meva, però qui sap... Per sort, de tot hi ha a la vinya del senyor, i en un altre lloc ens van tornar part dels diners i ens van dir que sortia un altre tren immediatament, però només vam poder agafar bitllets de general, el més baix. Així que set hores a estones en peus a estones

assegut a terra entre dos lavabos, acompanyat d’indis molt xerraires als quals vaig explicar infinitat de vegades la meva vida.

Cansats del viatge però encoratjats vam continuar canviant de transports, i a les dues de la tarda travessàvem la frontera amb certa emoció. Després de tant de temps m’acomiadava d’aquest país que durant tant de temps m'ha acollit. Nepal, ja som aquí!

Al vespre, derrotats físicament, arribem a Lumbini, el poble on va néixer en Budha. Un lloc tranquil per a estar uns dies i recuperar-se de l'atrotinament que ha suposat el viatge.

Lumbini, és un altre dels llocs sagrats pel budisme, i com a Bodhgaya a l’Índia, està ple de temples de les diferents comunitats budistes asiàtiques i inclús algunes europees. Aquí es pot visitar el lloc exacte del naixement, que és un petit racó en mig d’unes ruïnes. Però es nota que estem a un altre país, tot està molt net, la gent no t’atabala, i es pot passejar tranquil·lament pels carrers sense sentir les botzines. D’aquest lloc són les fotografies que acompanyen al post.