Fa molt molt més de dos mil anys, més del que avarca la nostra era, un home es va seure sota un arbre decidit a no posar-se en peus fins veritat de la existència. Després de quaranta-i-tants dies es va posar en peus, però ja no era el mateix. Havia deixat de ser en Sidharta per convertir-se en el Budha, l'il•luminat. Tot això va succeir sota aquest arbre, anomenat el Maha Bodhi, i lloc principal dels peregrinatges budistes.
Bodh Gaya és la ciutat que ens ha acollit per uns dies i el darrer destí al subcontinent indi. Al centre d'aquesta està el temple construït al voltant de l'arbre de la il•luminació i els llocs a on va passar les següents setmanes fent diferents tipus de meditacions. Com us podeu imaginar aquest lloc és un continu esdevenir de peregrins que venen a mostrar la seva devoció i a seure una estona sota l'arbre més sagrat del budisme (dir del mon és difícil, cadascú te el seu racó predilecte). Es agradable passejar per aquest temple a on ningú te pressa, ningú t'empeny per entrar i es guarda el ordre i el silenci educadament, res a veure amb altres temples visitats a L'Índia. I és que els budistes són molt macos en general.
Tot al voltant d'aquest àrea hi ha o estan construint temples de les diferents comunitats budistes dels països asiàtics, així que un pot visitar-los i veure els diferents estils arquitectònics, admirar les estàtues i les pintures que adornen les parets en un ambient tranquil i distés.
El cantó trist però és que allà a on van molts peregrins i turistes també hi ha una acumulació de desvalguts, tolits, nens pobres... I un s'adona de tota la misèria que existeix en aquest món i el difícil que és d'eradicar.
Com a punt curiós: Després d'arribar a la il•luminació, el Budha és va passar una setmana sencera meditant a sobre de un petit turonet sense aclocar els ulls ni un moment, si l'interpretació del cartell que vaig llegir en anglès és correcte.
Sidharta Gautama era un príncep, fill de reis, que un bon dia, preocupat perquè no entenia el significat de la malaltia, la vellesa i la mort, ja que ho tenia tot (fins i tot tres palaus), se'n va anar, abandonant la seva jove esposa, el seu fill i la tieta que li havia fet de mare putativa, a recórrer món i mirar de contestar les seves preguntes. D'això fa uns 2.500 anys.
ResponderEliminarDesprés de meditar i meditar va arribar a la conclusió que el camí per a no patir és no desitjar
res. Finalment, si et mantens en aquest equilibri i aquesta pau, quan arribi la mort assoliràs el nirvana i t'integraràs en el no res, deixant de reencarnar-te successivament.
Però...és tan difícil no desitjar res! Qui no gaudeix amb un bon àpat, una relació sexual o escalfant-se quan fa fred? Aprenguem de Buda , l'il·luminat, la introspecció, la no violència i respectar a qualsevol ésser viu per petit que sigui.