24 jul. 2014

Bodh gaya. Il.luminat!

Fa molt  molt més de dos mil anys, més del que avarca la nostra era, un home es va seure sota un arbre decidit a no posar-se en peus fins veritat de la existència. Després de quaranta-i-tants dies es va posar en peus, però ja no era el mateix. Havia deixat de ser en Sidharta per convertir-se en el Budha, l'il•luminat. Tot això va succeir sota aquest arbre, anomenat el Maha Bodhi, i lloc principal dels peregrinatges budistes. 

Bodh Gaya és la ciutat que ens ha acollit per uns dies i el darrer destí al subcontinent indi. Al centre d'aquesta està el temple construït al voltant de l'arbre de la il•luminació i els llocs a on va passar les següents setmanes fent diferents tipus de meditacions. Com us podeu imaginar aquest lloc és un continu esdevenir de peregrins que venen a mostrar la seva devoció i a seure una estona sota l'arbre més sagrat del budisme (dir del mon és difícil, cadascú te el seu racó predilecte). Es agradable passejar per aquest temple a on ningú te pressa, ningú t'empeny per entrar i es guarda el ordre i el silenci educadament, res a veure amb altres temples visitats a L'Índia. I és que els budistes són molt macos en general.

Tot al voltant d'aquest àrea hi ha o estan construint temples de les diferents comunitats budistes dels països asiàtics, així que un pot visitar-los i veure els diferents estils arquitectònics, admirar les estàtues i les pintures que adornen les parets en un ambient tranquil i distés. 

El cantó trist però és que allà a on van molts peregrins i turistes també hi ha una acumulació de desvalguts, tolits, nens pobres... I un s'adona de tota la misèria que existeix en aquest món i el difícil que és d'eradicar.
Com a punt curiós: Després d'arribar a la il•luminació, el Budha és va passar una setmana sencera meditant a sobre de un petit turonet sense aclocar els ulls ni un moment, si l'interpretació del cartell que vaig llegir en anglès és correcte.




1 comentario:

  1. Sidharta Gautama era un príncep, fill de reis, que un bon dia, preocupat perquè no entenia el significat de la malaltia, la vellesa i la mort, ja que ho tenia tot (fins i tot tres palaus), se'n va anar, abandonant la seva jove esposa, el seu fill i la tieta que li havia fet de mare putativa, a recórrer món i mirar de contestar les seves preguntes. D'això fa uns 2.500 anys.
    Després de meditar i meditar va arribar a la conclusió que el camí per a no patir és no desitjar
    res. Finalment, si et mantens en aquest equilibri i aquesta pau, quan arribi la mort assoliràs el nirvana i t'integraràs en el no res, deixant de reencarnar-te successivament.
    Però...és tan difícil no desitjar res! Qui no gaudeix amb un bon àpat, una relació sexual o escalfant-se quan fa fred? Aprenguem de Buda , l'il·luminat, la introspecció, la no violència i respectar a qualsevol ésser viu per petit que sigui.

    ResponderEliminar