18 jul. 2014

Vipassana. El coneixement de la impermanència

Tancat en una cel•la de metre-i-mig per metre-setanta, assegut amb l’esquena a la paret i de cara a la porta, penso que devien sentir els presoners que passaven anys en aquestes condicions. En el que refereix a mi i perquè he estat tancat allà és un altre història. Ho he fet en condició de meditador, i evidentment dins d’uns horaris a on podia entrar i sortir quan volia.



La tècnica és diu Vipassana, i segons el personal que organitza el curs, són les ensenyances directes d’en Siddharta Gautama un cop és va convertir en Budha, que vol dir l’il•luminat. Així que he estat tancat en un centre fent un retir de silenci de 10 dies, llevant-me cada dia a les 04.00 i anant a dormir a les 21.00, i entremig passant moltes hores assegut meditant. Això vol dir, observant primer la respiració i després el cos, intentant no seguir pensaments, tan sols observar. Finalitat, quelcom com trobar el punt on la matèria i la ment es fusionen i entendre el concepte d’impermanència com a clau per obtenir la felicitat. Que us sembla?
Evidentment que no ha estat fàcil, hi ha molts moments crítics. Per a què no et puguis distreure et recomanen entregar abans de començar totes les possibles fonts de distraccions: laptops, telèfons, llibres, llibretes de notes, càmeres fotogràfiques... Jo anava bastant mentalitzat de com fer l’estada, així que vaig seguir totes les recomanacions al peu de la lletra. El meu company de dormitori, un canadenc de Montreal, al segon dia al matí va treure un llibre de la motxilla... a la tarda el veig recollint les cosses i abandonant el centre. A mi no se'm va passar pel cap marxar, però sí que molts dies vaig comptar quants dies quedaven per marxar.

El silenci és la norma principal. Evitar el contacte, no parlar, no mirar-se als ulls. Els únics sorolls que es sentien i que per la gran majoria del grup, bàsicament format per indis, inexistents, eren els tres següents:

Rots, Pets i escurades de gol•la per treure aquella flegma que queda encallada quatre metres avall del coll, o això és el que jo pensava, escoltant a un jovenet que ho feia a tots moments i a totes hores: llevat, meditat, esmorzat, dinat, abans de tornar a meditar, abans de dormir... Suposo que per això estava tan prim.

Tornat a la tècnica dir-vos que no és cap cosa estranya, a casa també tenim centres com el que jo he estat doncs és una associació expandida per tot el món. No s'inclouen en cap religió, estan força en contra d’aquestes doncs diuen separen a
les persones en comptes d’agrupar-les. Es a dir, segueixen el budisme o millor dit una part d’aquest, com afilosofia de vida no com a culte, no hi ha imatges, tan sols la pràctica. Pels occidentals, que podríem dir que som una societat que ha trencat amb les línies del culte a les religions per considerar-les obsoletes, ens resulta fàcil de fer ponts amb aquest corrent de pensament, doncs es reforça amb les teories científiques modernes que serien la nostra nova fe.

No m'he il•luminat per cert, si algú té aquest dubte.



No hay comentarios:

Publicar un comentario