A l'antic regne de Siam, quan en algun dels seus racons apareixia un elefant blanc, representava un símbol de joia i els monarques anaven a observar-lo. Pels hindús, l'elefant blanc és símbol de bona sort. El viatge pot ser una barreja de tot això i més. Una recerca d'emocions, de valors, de contrastos...Una recerca d'elefants blancs.
28 nov 2013
El Tibet indià
Etiquetes de comentaris:
budisme,
Dharamsala,
India,
monjos,
Tibet
The Golden Temple
Altre cop a la carretera passant una nit a Jammu, capital econòmica del Kachemir i seguint el destí aconseguit: Amritsar, el cor del Punjab. La ciutat del Golden Temple, la capital religiosa dels Sikh. Aquells que fan servir un turbant, porten barba i no es tallen mai els cabells. Orgullosos de posat, elegants de moviments i molt seriosos, arriben d’arreu per visitar la joia de la corona, o
Etiquetes de comentaris:
Amritsar,
Golden Temple,
India,
Punjab,
Sikh
15 nov 2013
Curiositats d'aquesta gent
Després d'uns dos mesos llargs a l'India, em trobo en condicions de fer una petita llista de totes aquelles coses que a un li criden l'atenció, em sorprenen o bé m'exasperen. De ben segur que algun altre que hagi passat per aquest país pot tenir un punt de vista diferent, però qui escriu sóc jo, així que aquí van les meves percepcions:
La curiositat de la mirada:
Els indis t'observen fixament, miren amb aquells ulls tan foscos i amb posat d'atenció com si del teu següent moviment depengués la continuació de l'existència. Com dic és un posat, doncs potser el que hi ha a l'interior de la seva ment és qualsevol altre cosa menys tu.
La recollida selectiva:
2 nov 2013
Mira Mira Kachemira
Si no fos pel plàstic que s'observa pel terra i sota els cotxes que passen per la carretera, un diria que Lamayuru és un salt a una altra època. Una petita població situada enmig dels Himàlaies amb un monestir que la corona. El sol il·lumina les formes dels cims, donant a aquests una grandesa incomparable. Després de gairebé un mes a Leh, enfilem el camí cap al Kachemir i fem una parada en aquest meravellós indret.
Aquí el nostre periple es creua amb el d’una parella de genovesos amb els que hem establert una forta amistat i amb els que compartirem un tall de viatge. Visitant el monestir de Lamayuru, demanem al monjo la possibilitat d'assistir a la pregaria de la tarda. Ell ens accepta com a feligresos. L'incessant timbal i uns plats metàl·lics acompanyen la veu del monjo que recita les oracions en una llengua estranya, amb una pronunciació accelerada generant una atmosfera especial. El monjo, talles daurades de budes i nosaltres quatre, restem en actitud meditativa. Les vibracions de tot plegat conformen un so que desperta emocions difícils d'explicar, com si l'interior d'un s'estirés a cop de plat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)