Avís abans de començar: com el títol indica, aquest post intenta posar una mica de llum sobre que és Auroville, doncs a vegades els posts em serveixen per a fer una reflexió sobre el que vaig veient, i després d’un mes intento treure l’entramat d’aquesta tribu. Així que potser us resulta una mica pal, vosaltres mateixos si voleu continuar llegint.
Auroville pertany a la humanitat sencera, és de tothom i de ningú en concret, però no tothom pot ser aurovillià. La població d’aurovillians es reduïda si la comparem amb la gent que volta per Auroville. I és que ser aurovillià és pertànyer a tota una categoria que has de voler tenir i t’han de concedir la resta dels aurovillians, per tant, si vols convertir-te en ciutadà oficial has de fer una
estada que pot allargar-se fins als dos anys, també tenir una quantitat de “calerons” al banc, i després alguns posseïdors del títol oficial t’han d’avalar i proposar, i finalment un comitè t’ha d’acceptar. Quan es va fundar Auroville es suposava arribar als cinquanta mil habitants com a fita, però més de quaranta anys després la població no augmenta, van començar amb potser mil i poc i ara estan al voltant d’uns dos mil cinc-cents. Això em fa pensar que potser són molt estrictes a l’hora de fer la selecció, però també m’han parlat de molts casos de persones que es cansen, ho deixen i marxen, i un cop que marxes no pots tornar i perds tot allò que has invertit, i aquí és on es demostra allò que no pertany a ningú.
Per altra banda, si estàs a Auroville i ets aurovillià no deixes de ser-ho, ningú et pot “cessar”, tot i que hi hagin motius per foragitar-te. Tot plegat és el que ells anomenen “l’anarquia espiritual”, i és que les arrels de la filosofia del senyor Aurobindo es basen en les idees socials que aparegueren a Europa cap allà la segona meitat del segle XIX, barrejades amb l’espiritualitat ancestral índia. Entre altres coses, es carrega qualsevol tipus de Déu i en el seu lloc hi col•loca la “consciència divina”, de la qual tots formem part però que no tots la tenim present. La “mare”, aquella senyora de la qual us vaig parlar en el primer post aurovilià, la tenen en un estatus superior. Encara que va fer el traspàs als setanta, la seva presència continua guiant el projecte i marcant el camí. La seva foto és pot veure arreu. La figura del guru a l’Índia està molt arrelada, tot i que no siguin hindús.
Cadascun dels Aurovillians té un patró diferent. La sensació és que són molt individualistes dins la comunitat, n’hi ha que fan la vida austera i contemplativa, implicats en la filosofia del karma-ioga, i a l’altre extrem, els qui viuen en el resort que pot ser Auroviille i es dediquen a una vida d’allò més còmoda: restaurants, xerradetes, espectacles... Veure’m què passa a llarg termini, doncs segons el meu parer el que es carrega la comunitat són els que no arramben l’esquena ni matinen, i mermen l’esperit dels altres creant la desunió. Tot i així, la infrastructura de la idea és forta i sembla que els pilars de l’edifici tenen corda per uns quants anys més, per sort!
Ei Toniiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!
ResponderEliminarEts ravi? Parles una mica de tamil, hindi, nepalí, bengalí, goí, pendrepelsac-í???? Jejeje..
Quin temps fà? Camines descalç? I les rastes al cap? i la ploma a l'orella? el pierceing al melic?
Els Aurovillians són anàrquics, elitistes, seleccionistes, reduccionistes, socialistes utòpics o neo-marxistes?
Maco: La vestimenta falla una mica encara. Et sento parlar amb la teva calma i austeritat característica i et crec el discurs.... de veritat. T'hi has empapat fort. Has de lleguir Richard Francis Burton, sembla que facis un treball de camp d'antropologia. M'agrada. No li facis molt de cas a L'Antoni que ell és de Ciències i això dels mistics i els espiritualistes li fan ràbia, ràbia.
Suposo, però, que no hauràs perdut el nervi no? Pq quan tornis si vas amb aquesta parsimònia ja t'ho explicaran eh!!!!
Has provat l'opi, el cannabis, la marihuana, .... ejem ejem ja m'entens!!!!! Requisit imprecindible:
Per cert: Sí que són una mica sectaris pel que escrius ara al final, ves al tanto que algú ha entrat de bon peu fent un hort ecológic i jugant a futbol descalç i l'han tingut que repatriar...... Ara que quan arribin a la part de compartir la dona aquí t'has de plantar..... o no!!! Jejejej ës broma company!!!! Almenys no és la típica comuna tradicional, però la veig una mica reduccionista, això sí. Pel que expliques, naturalment.... t'he imaginat a Osaka amb un mestre shaolin, practicant arts marcials ancestrals i compartint secrets amb els ninjes!!! O amb els aborigens australians seguint les traces de les cançons o a Canet d'adri amb mi perseguint falgueres i buscant a les gorgues els rastres de les fades encantades....
Aixxxxxxx no em facis cas!!!!!
Una abraçada molt forta i aguanta. Aquí no se t'ha perdut res de res pel temps de les flors ni somiar-ho!!!!
Que més voldria jo que creure en algunes d'aquestes coses! Però pel fet de creure-hi o no creure-hi no vol dir que siguin certes. L'únic cert i comprovable és que d'aquí a uns 60 anys com a molt, tots els que estem parlant en aquest fòrum ja no hi serem; però no hi serem del tot, fins i tot allò que anomeneu esperit. El nostre disc dur (el cervell) estarà tan podrit com la resta del nostre cos i així mateix tot el nostre software ( la nostra ment, la nostra intel·ligència, la nostra voluntat, els nostres sentiments), que depèn tot ell de la bioquímica, la nostra bioquímica que també estarà espatllada i putrefacta.
EliminarI quan passin no més enllà de 100 cent anys, ja ningú es recordarà de nosaltres...potser algun nét o besnét si és que n'hem tingut. Estarem en el no-res, allà on érem abans de nèixer. És molt dur, oi? És molt dur però, per desgràcia , és el més probable.
Ja m'agradaria, ja, que alguna cosa de nosaltres quedés viva, encara que passéssim a una altra dimensió ( de les 11 que donen les equacions), a un altre Univers dels infinits que deuen d'existir si la Mecànica Quàntica té raó en les seves hipòtesis. M'agradaria molt tornar a veure als meus avis, al meu pare, a la meva primera dona, als quals vaig estimar tant. Tant de bo, vosaltres, els espiritualistes, tingueu raó. Però la raó només em porta a què vivim en un planeta que és un gra minúscul de pols en Univers observable, que està constituït per un 21% de matèria fosca i un 70% d'energia fosca. I enca pitjor: aquest Univers observable només és el 5% del total.
Aquest minúscal gra de pols, que és la Terra, està envoltat de milers de milions d'estels que forman la nostra galàxia , la Via Làctea i aquesta està envoltada de milers de milions d'altres galàxies que contenen més i més milers de milions d'estels i de planetes.
I nosaltres, miserables puces dins d'aquesta altre puça que és la Terra, què ens pensem que som? Pensem que el nostre esperit sobreviurà? Però si no som res ! Ja ens ho va dir Darwin i Freud i Einstein. A qui importem? Som menys que un microbi dins d'un impressionant Univers que seguramant no és més que un dels molts milions i milions que existeixen.
Una mica més d'existencialisme , amics, i no tant d'espiritualisme enganyós. Sí, ja sé que tot això és molt dur però encara és més dur enganyar-nos a nosaltres mateixos.
Una abraçada