Retorn a la Fe

En mig de les muntanyes a l'oest de Tamil Nadu és troba un centre budista zen, aquest és el lloc a on estic
des de fa uns dies. Resulta que havia d'anar a visitar a un amic, però els plans de cop es van girar, i una recomanació de darrera hora em va fer arribar aquí sense ben bé saber que m'esperava. Així que sense rumiar-ho molt he acabat en un dels llocs més bonics i harmoniosos que fins ara he vist en aquest país. Jo no sé gaire del Zen, tan sols que és un corrent més del budisme i que te origen al Japó. El guia espiritual d'aquest encantador lloc és un vell capellà jesuïta de pell fosca que alhora està versat en aquesta filosofia oriental.

Entre meditacions i estones de silenci (no tot el dia estem sense dir res) aprofito per fer passejades pels jardins, excursions als cims propers i a un preciós bosc d'eucaliptus, conversar amb la gent d'arreu del món que aquí es troba, o abocar-me a la lectura en l'austera però confortable habitació que tinc, vaja, el lloc perfecte per a escriure la tercera novel·la. Ah! i el menjar és magnífic! A causa de tot això he decidit augmentar la meva estada inicial i romandre al centre uns quants dies més.


Al segon dia a la tarda, tot després de despertar-me de la migdiada, vaig anar a llegir el programa d'activitats al vespre, al suro vaig poder llegir: "zazen or eucharist in the meeting hall". Zazen és meditació, l'altre ja ho sabeu. Suposo que per les lleganyes no vaig veure el "or" que separava aquestes dues paraules, marcant que eren dues activitats diferents. Així que a les sis entro al meeting hall i gràcies a l'error interpretatiu el pare jesuïta em ve a rebre i em presenta davant de la resta dels feligresos donant-me la benvinguda a la comunitat. Total, que vaig acabar cantant el hallelujah igual que Mr. Bean (la missa era en anglès i tàmil) i combregant.